Anàlis d'una Webquest sobre educació emocional dirigida al professorat.
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=000295712f8a5efee3d95&langid=es
dimecres, 26 de maig del 2010
dimarts, 25 de maig del 2010
EVIDÈNCIA Nº5 FORMACIÓ DEL CENTRE EN EDUCACIÓ SOCIOEMOCIONAL
1.- Presentació de l’evidència.
Relació entre competència i evidència
2.- L’evidència en si mateixa.
La formació és un dels pilars de qualsevol professional de l’àmbit educatiu i la formació rebuda com a centre fonamenta uns projectes propis que donen sentit al objectius plantejats al PEC (Projecte educatiu de centre).
En el cas que ens ocupa, vaig creure convenient veure la relació entre els projectes de centre, la formació rebuda com a docents i la pràctica educativa. L’objectiu era comprovar la coherència entre els diferents nivells de concreció i com això repercutia en el procés d’ensenyament- aprenentatge dels alumnes.
La formació de l’escola en educació socioemocional i habilitats socials té dues vessants: d’una banda la formació docent i de l’altra la formació de les famílies.
A continuació es presenta la relació de la formació rebuda a l’escola en relació a l’àmbit que ens ocupa:
FORMACIÓ ADREÇADA AL CENTRE
- Curs de Competència social “Decideix” 20h (mestres) Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. (Aquest curs consta al PEC com a recurrent, com a formació per als nous docents al centre).
- Taller “ Mediació escolar” 5h. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.
- Taller “Eneagrama per a docents” 5h
FORMACIÓ ADREÇADA A LES FAMÍLIES
- Curs de Competència social “Decideix” 9h.
- Taller d’assertivitat 9h.
- Xerrades a les famílies:
o El valor de l’esforç.
o Saber dir NO.
3.- Reflexió sobre perquè consideres que és una evidència interessant per demostrar el procés d’aprenentatge.
Aquesta evidència és important perquè mostra la importància de tenir una visió àmplia a l’hora de plantejar i executar la recerca; no només ens hem de fixar en l’objectiu prioritari de l’estudi de forma directa (l’educació emocional al parvulari) sinó que hem de ser capaços de veure les màximes variables que influeixen en aquest aspecte. Una de les variables importants és el coneixement del sistema educatiu: com la normativa vigent interpreta, prioritza... l’educació emocional, com l’escola fa seva aquesta normativa (fonamentada en l’autonomia de centre i en la seva realitat), com es tradueix aquesta en els diferents projectes i en la pràctica educativa.
Vull destacar la rellevància de comprovar com es tradueixen els projectes a la realitat de les aules, com es fa el traspàs als companys nous, com es treballa com a comunitat educativa...
Un altre aspecte important es tenir present el currículum ocult.
4.- Què demostra que has après en relació a la tasca de psicopedagog (relacions amb el contingut d’altres assignatures, referències d’articles que has llegit...)
De les diverses funcions que corresponen als psicopedagog, en relació a l’evidència que ens ocupa prioritzo:
- El professional ha de conèixer adequadament les seves limitacions i seleccionar amb compte el disseny exploratori i els instruments i procediments d’anàlisi.
- Recollir, transcriure, analitzar dades i generar nous coneixements sobre l’aprenentatge.
- Planificar, dissenyar i implementar programes i intervencions relacionades amb l’àmbit educatiu que repercuteixin en el millor funcionament de l’organització.
- Conèixer els principis i metodologies de la investigació en l’àmbit psicopedagògic.
- Conèixer models teòrics que justifiquen i orientin el disseny, desenvolupament i innovació en el currículum.
En relació amb altres assignatures voldria destacar un treball realitzat a l’assignatura Interculturalitat i educació, on se’ns va fer analitzar un recurs, les Webquest. En concret vaig analitzar una WQ sobre educació emocional adreçada al professorat. El que vull ressaltar és que aquesta activitat podria servir com a un recurs per treballar al centre entre els docents i crec, que els podria portar a reflexionar sobre algunes qüestions importants que poder no tenen del tot presents. En l’apartat d’arxius adjunts mostro el treball.
Bibliografia i webgrafia
- BARBERÀ, Elena; BAUTISTA, Guillermo; ESPASA, Anna; GUASCH, Teresa (2006). «Portfolio electrónico: desarrollo de competencias profesionales en la Red». En: Antoni BADIA (coord.). Enseñanza y aprendizaje con TIC en la educación superior [monográfico en línea]. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 3, n.° 2. UOC.
- AAVV “El perfil de psicopedagogo”. En Jornades de foment de la investigació. UJI.
- http://www.ugr.es/~w3ceuta/estudios/archivos/perfiles.pdf
- http://phpwebquest.org/wq25/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=19850&id_pagina=1
Relació entre competència i evidència
2.- L’evidència en si mateixa.
La formació és un dels pilars de qualsevol professional de l’àmbit educatiu i la formació rebuda com a centre fonamenta uns projectes propis que donen sentit al objectius plantejats al PEC (Projecte educatiu de centre).
En el cas que ens ocupa, vaig creure convenient veure la relació entre els projectes de centre, la formació rebuda com a docents i la pràctica educativa. L’objectiu era comprovar la coherència entre els diferents nivells de concreció i com això repercutia en el procés d’ensenyament- aprenentatge dels alumnes.
La formació de l’escola en educació socioemocional i habilitats socials té dues vessants: d’una banda la formació docent i de l’altra la formació de les famílies.
A continuació es presenta la relació de la formació rebuda a l’escola en relació a l’àmbit que ens ocupa:
FORMACIÓ ADREÇADA AL CENTRE
- Curs de Competència social “Decideix” 20h (mestres) Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. (Aquest curs consta al PEC com a recurrent, com a formació per als nous docents al centre).
- Taller “ Mediació escolar” 5h. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.
- Taller “Eneagrama per a docents” 5h
FORMACIÓ ADREÇADA A LES FAMÍLIES
- Curs de Competència social “Decideix” 9h.
- Taller d’assertivitat 9h.
- Xerrades a les famílies:
o El valor de l’esforç.
o Saber dir NO.
3.- Reflexió sobre perquè consideres que és una evidència interessant per demostrar el procés d’aprenentatge.
Aquesta evidència és important perquè mostra la importància de tenir una visió àmplia a l’hora de plantejar i executar la recerca; no només ens hem de fixar en l’objectiu prioritari de l’estudi de forma directa (l’educació emocional al parvulari) sinó que hem de ser capaços de veure les màximes variables que influeixen en aquest aspecte. Una de les variables importants és el coneixement del sistema educatiu: com la normativa vigent interpreta, prioritza... l’educació emocional, com l’escola fa seva aquesta normativa (fonamentada en l’autonomia de centre i en la seva realitat), com es tradueix aquesta en els diferents projectes i en la pràctica educativa.
Vull destacar la rellevància de comprovar com es tradueixen els projectes a la realitat de les aules, com es fa el traspàs als companys nous, com es treballa com a comunitat educativa...
Un altre aspecte important es tenir present el currículum ocult.
4.- Què demostra que has après en relació a la tasca de psicopedagog (relacions amb el contingut d’altres assignatures, referències d’articles que has llegit...)
De les diverses funcions que corresponen als psicopedagog, en relació a l’evidència que ens ocupa prioritzo:
- El professional ha de conèixer adequadament les seves limitacions i seleccionar amb compte el disseny exploratori i els instruments i procediments d’anàlisi.
- Recollir, transcriure, analitzar dades i generar nous coneixements sobre l’aprenentatge.
- Planificar, dissenyar i implementar programes i intervencions relacionades amb l’àmbit educatiu que repercuteixin en el millor funcionament de l’organització.
- Conèixer els principis i metodologies de la investigació en l’àmbit psicopedagògic.
- Conèixer models teòrics que justifiquen i orientin el disseny, desenvolupament i innovació en el currículum.
En relació amb altres assignatures voldria destacar un treball realitzat a l’assignatura Interculturalitat i educació, on se’ns va fer analitzar un recurs, les Webquest. En concret vaig analitzar una WQ sobre educació emocional adreçada al professorat. El que vull ressaltar és que aquesta activitat podria servir com a un recurs per treballar al centre entre els docents i crec, que els podria portar a reflexionar sobre algunes qüestions importants que poder no tenen del tot presents. En l’apartat d’arxius adjunts mostro el treball.
Bibliografia i webgrafia
- BARBERÀ, Elena; BAUTISTA, Guillermo; ESPASA, Anna; GUASCH, Teresa (2006). «Portfolio electrónico: desarrollo de competencias profesionales en la Red». En: Antoni BADIA (coord.). Enseñanza y aprendizaje con TIC en la educación superior [monográfico en línea]. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 3, n.° 2. UOC.
- AAVV “El perfil de psicopedagogo”. En Jornades de foment de la investigació. UJI.
- http://www.ugr.es/~w3ceuta/estudios/archivos/perfiles.pdf
- http://phpwebquest.org/wq25/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=19850&id_pagina=1
EVIDÈNCIA Nº 4 ÚS D'INSTRUMENTS D'OBSERVACIÓ O D'ANÀLISI DOCUMENTAL
1.- Presentació de l’evidència.
Relació entre competència i evidència
2.- L’evidència en si mateixa.
Una de les funcions del psicopedagog és conèixer els procediments per al diagnòstic, la intervenció i l’avaluació psicopedagògica i conèixer i emprar els instruments d’observació, enregistrament i anàlisi de dades.
Dintre de la recerca que hagut d’utilitzar diverses tècniques de recollida d’informació, una d’elles ha estat l’ús de graelles d’observació per a poder enregistrar la informació que volia analitzar sobre alguns aspectes de la pràctica de l’educació socioemocional al parvulari.
A continuació es mostra la graella d’observació de la classe de P5 on es pretenia observar 3 àmbits: l’estructura de la sessió, el contingut de la sessió i les interaccions entre la mestra i els alumnes:
3.- Reflexió sobre perquè consideres que és una evidència interessant per demostrar el procés d’aprenentatge.
Com ja s’ha mencionat en anterioritat, la meva experiència en recerca era nul•la i el fet de construir una graella d’observació sobre les sessions d’educació emocional ha estat un treball difícil.
De graelles d’observació ja n’havia utilitzat dintre de la meva tasca com a docent, però el fet de construir-ne una en relació a un tema com l’educació emocional ha estat més costós del que em pensava inicialment: decidir quins àmbits prioritzava en l’estudi (el temps de les observacions era limitat i havia de decidir què si i què no observar), escollir quines eren les prioritats dintre de cada àmbit, com fer l’observació... sembla una tasca senzilla però no ho és.
En una recerca tot va lligat: l’elecció del tema, les prioritats i els objectius, l’estructuració de la investigació en fases (que es corresponen amb els objectius proposats), la fonamentació teòrica de la recerca en molts aspectes, no només en el tema central, l’educació emocional en aquest cas, sinó en d’altres com la metodologia, els estudis previs...en fi moltes variables que s’interrelacionen i es condicionen mútuament. Una d’aquestes és l’elecció dels instruments d’enregistrament.
Amb aquesta evidència pretenc mostrar l’aprenentatge que he fet també en relació a l’enregistrament de dades significatives per a d’investigació, ja que aquesta part també és molt important, seleccionar els continguts a observar primer, i ser capaç de captar la informació relativa, ens apropa a poder fer un anàlisi més acurat de les dades obtingudes.
4.- Què demostra que has après en relació a la tasca de psicopedagog (relacions amb el contingut d’altres assignatures, referències d’articles que has llegit...)
De les diverses funcions que corresponen als psicopedagog, en relació a l’evidència que ens ocupa he prioritzat:
- El professional ha de conèixer adequadament les seves limitacions i seleccionar amb compte el disseny exploratori i els instruments i procediments d’anàlisi.
- Recollir, transcriure, analitzar dades i generar nous coneixements sobre l’aprenentatge.
- Planificar, dissenyar i implementar programes i intervencions relacionades amb l’àmbit educatiu que repercuteixin en el millor funcionament de l’organització.
Bibliografia i webgrafia
- BARBERÀ, Elena; BAUTISTA, Guillermo; ESPASA, Anna; GUASCH, Teresa (2006). «Portfolio electrónico: desarrollo de competencias profesionales en la Red». En: Antoni BADIA (coord.). Enseñanza y aprendizaje con TIC en la educación superior [monográfico en línea]. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 3, n.° 2. UOC.
- AAVV “El perfil de psicopedagogo”. En Jornades de foment de la investigació. UJI.
- http://www.ugr.es/~w3ceuta/estudios/archivos/perfiles.pdf
Relació entre competència i evidència
2.- L’evidència en si mateixa.
Una de les funcions del psicopedagog és conèixer els procediments per al diagnòstic, la intervenció i l’avaluació psicopedagògica i conèixer i emprar els instruments d’observació, enregistrament i anàlisi de dades.
Dintre de la recerca que hagut d’utilitzar diverses tècniques de recollida d’informació, una d’elles ha estat l’ús de graelles d’observació per a poder enregistrar la informació que volia analitzar sobre alguns aspectes de la pràctica de l’educació socioemocional al parvulari.
A continuació es mostra la graella d’observació de la classe de P5 on es pretenia observar 3 àmbits: l’estructura de la sessió, el contingut de la sessió i les interaccions entre la mestra i els alumnes:
3.- Reflexió sobre perquè consideres que és una evidència interessant per demostrar el procés d’aprenentatge.
Com ja s’ha mencionat en anterioritat, la meva experiència en recerca era nul•la i el fet de construir una graella d’observació sobre les sessions d’educació emocional ha estat un treball difícil.
De graelles d’observació ja n’havia utilitzat dintre de la meva tasca com a docent, però el fet de construir-ne una en relació a un tema com l’educació emocional ha estat més costós del que em pensava inicialment: decidir quins àmbits prioritzava en l’estudi (el temps de les observacions era limitat i havia de decidir què si i què no observar), escollir quines eren les prioritats dintre de cada àmbit, com fer l’observació... sembla una tasca senzilla però no ho és.
En una recerca tot va lligat: l’elecció del tema, les prioritats i els objectius, l’estructuració de la investigació en fases (que es corresponen amb els objectius proposats), la fonamentació teòrica de la recerca en molts aspectes, no només en el tema central, l’educació emocional en aquest cas, sinó en d’altres com la metodologia, els estudis previs...en fi moltes variables que s’interrelacionen i es condicionen mútuament. Una d’aquestes és l’elecció dels instruments d’enregistrament.
Amb aquesta evidència pretenc mostrar l’aprenentatge que he fet també en relació a l’enregistrament de dades significatives per a d’investigació, ja que aquesta part també és molt important, seleccionar els continguts a observar primer, i ser capaç de captar la informació relativa, ens apropa a poder fer un anàlisi més acurat de les dades obtingudes.
4.- Què demostra que has après en relació a la tasca de psicopedagog (relacions amb el contingut d’altres assignatures, referències d’articles que has llegit...)
De les diverses funcions que corresponen als psicopedagog, en relació a l’evidència que ens ocupa he prioritzat:
- El professional ha de conèixer adequadament les seves limitacions i seleccionar amb compte el disseny exploratori i els instruments i procediments d’anàlisi.
- Recollir, transcriure, analitzar dades i generar nous coneixements sobre l’aprenentatge.
- Planificar, dissenyar i implementar programes i intervencions relacionades amb l’àmbit educatiu que repercuteixin en el millor funcionament de l’organització.
Bibliografia i webgrafia
- BARBERÀ, Elena; BAUTISTA, Guillermo; ESPASA, Anna; GUASCH, Teresa (2006). «Portfolio electrónico: desarrollo de competencias profesionales en la Red». En: Antoni BADIA (coord.). Enseñanza y aprendizaje con TIC en la educación superior [monográfico en línea]. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 3, n.° 2. UOC.
- AAVV “El perfil de psicopedagogo”. En Jornades de foment de la investigació. UJI.
- http://www.ugr.es/~w3ceuta/estudios/archivos/perfiles.pdf
Arxius adjunts evidèncis nº3
Articles sobre educació emocional:
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=00029571245bef58a69f3&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=0002957125a7e8a3e726c&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=000295712309acd43417c&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=00029571245bef58a69f3&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=0002957125a7e8a3e726c&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=000295712309acd43417c&langid=es
dilluns, 24 de maig del 2010
Arxius adjunts evidència nº2
Fonamentació sobre metodologia de la recerca: estudi de cas
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=000295712e3fc95f26fb4&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=0002957126a8e21da8429&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=000295712d2b44b5d1fe8&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=000295712e3fc95f26fb4&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=0002957126a8e21da8429&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=000295712d2b44b5d1fe8&langid=es
EVIDÈNCIA Nº3 RELACIÓ I ANÀLISI DELS RECURSOS MATERIALS SOBRE EDUCACIÓ SOCIOEMOCIONAL
1.- Presentació de l’evidència.
Relació entre competència i evidència
2.- L’evidència en si mateixa.
Dintre de les tasques que he hagut de fer en la recerca una ha estat revisar diversos materials, textos i fonts d’informació al voltant de l’educació socioemocional.
La tasca ha tingut dues vessants, una veure els recursos amb que comptava l’escola i l’altra, altres recursos sobre la temàtica de la recerca que podien facilitar una visió més amplia sobre el tema i aportar majors recursos a l’estudi.
Cal mencionar que s’ha recollit bibliografia sobre recursos a infantil i a primària, ja que en aquests escola té més força el treball en l’etapa de primària, degut a l’històric del centre, que van començar el treball en educació socioemocional l’any 2001 amb el Projecte per desenvolupar Competència social “Decideix” de Manuel segura.
A continuació passo a exposar el recull de recursos materials que he seleccionat:
RECURSOS SOBRE EDUCACIÓ SOCIOEMOCIONAL DE L’ESCOLA
EDUCACIÓ INFANTIL
- Tam – Tam 2n i 3r Trimestre. Editorial Text la Galera (No és un material específic d’educació socioemocional, però té algunes unitats que ho treballen i es fa aquest treball a l’escola).
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
- Segura, M. (2001). Programa Decideix. Departament d’educació. Barcelona.
- VV.AA. (2009), Activitats per al desenvolupament de la intel•ligència emocional en els nens, Parramon, Barcelona
ALTRES RECURSOS SOBRE EDUCACIÓ SOCIOEMOCIONAL QUE S’HAN TINGUT PRESENTS
EDUCACIÓ INFANTIL
- Boqué. M.C.; Corominas, Y.; Escoll, M.; Espert, M.(2008). Fem les paus. Mediació 3– 6. Proposta de gestió constructiva, creativa, cooperativa i crítica dels conflictes.
- AAVV.(2005) Sentir i pensar. Programa d' intel•ligència emocional per a nens i nenes de 3 a 5 anys. Barcelona. Cruilla.
- Segura, M. Y Arcas, M. (2004). Relacionarnos bién (Programa de Competencia social para niñas y niños de 4 a 12 años). Madrid. Narcea.
EDUCACIÓ PRIMÀRIA i altres
- Goleman, D. (1996): lnteligencia emocional, Barcelona. Edit. Kairós.
- Bach, E. i Darder, P. (2002). Sedueix-te per seduir. Edicions 62, Barcelona.
- Carpena, A. (2001). Educació Socioemocional a Primària. Eumo Editorial. Vic.
- Güell, M. i Muñoz, J. (1998). Desconeix-te tu mateix. Programa d’alfabetització emocional. Ed. 62, Col. Llibres a l’abast 321. Barcelona.
A més a més, degut al pes que té el Programa de Competència social “Decideix” a l’escola he cregut convenient adjuntar aquest resum del programa:
3.- Reflexió sobre perquè consideres que és una evidència interessant per demostrar el procés d’aprenentatge.
Aquesta evidència és important perquè dóna molt sentit a l’estudi: es parteix de l’anàlisi de la realitat de l’escola en relació al treball que duent a terme sobre l’educació socioemocional al parvulari i, cal també revisar els recursos materials sobre els que es treballa amb els alumnes.
La segona vessant, revisar altres materials i recursos per treballar l’educació socioemocional, també és fonamental ja que és el que ens dóna una visió més àmplia sobre el tema i ens apropa a un dels objectius cabdals de la recerca: donar propostes per millorar, en la mesura que sigui possible, la pràctica educativa.
4.- Què demostra que has après en relació a la tasca de psicopedagog (relacions amb el contingut d’altres assignatures, referències d’articles que has llegit...)
De les diverses funcions que corresponen als psicopedagog, en relació a l’evidència que ens ocupa prioritzo:
- Conèixer la diversitat dels processos cognitius, emocionals i afectius en els que es sustenta l’aprenentatge.
- Donar l’ajuda adequada a les persones que ho requereixin en la prevenció i resolució de conflictes personals, familiars i socials.
- Recollir, transcriure, analitzar dades i generar nous coneixements sobre l’aprenentatge.
- Planificar, dissenyar i implementar programes i intervencions relacionades amb l’àmbit educatiu que repercuteixin en el millor funcionament de l’organització.
- Conèixer els principis i metodologies de la investigació en l’àmbit psicopedagògic.
- Conèixer models teòrics que justifiquen i orientin el disseny, desenvolupament i innovació en el currículum.
Bibliografia i webgrafia
- AAVV “El perfil de psicopedagogo”. En Jornades de foment de la investigació. UJI.
- http://www.ugr.es/~w3ceuta/estudios/archivos/perfiles.pdf
Relació entre competència i evidència
2.- L’evidència en si mateixa.
Dintre de les tasques que he hagut de fer en la recerca una ha estat revisar diversos materials, textos i fonts d’informació al voltant de l’educació socioemocional.
La tasca ha tingut dues vessants, una veure els recursos amb que comptava l’escola i l’altra, altres recursos sobre la temàtica de la recerca que podien facilitar una visió més amplia sobre el tema i aportar majors recursos a l’estudi.
Cal mencionar que s’ha recollit bibliografia sobre recursos a infantil i a primària, ja que en aquests escola té més força el treball en l’etapa de primària, degut a l’històric del centre, que van començar el treball en educació socioemocional l’any 2001 amb el Projecte per desenvolupar Competència social “Decideix” de Manuel segura.
A continuació passo a exposar el recull de recursos materials que he seleccionat:
RECURSOS SOBRE EDUCACIÓ SOCIOEMOCIONAL DE L’ESCOLA
EDUCACIÓ INFANTIL
- Tam – Tam 2n i 3r Trimestre. Editorial Text la Galera (No és un material específic d’educació socioemocional, però té algunes unitats que ho treballen i es fa aquest treball a l’escola).
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
- Segura, M. (2001). Programa Decideix. Departament d’educació. Barcelona.
- VV.AA. (2009), Activitats per al desenvolupament de la intel•ligència emocional en els nens, Parramon, Barcelona
ALTRES RECURSOS SOBRE EDUCACIÓ SOCIOEMOCIONAL QUE S’HAN TINGUT PRESENTS
EDUCACIÓ INFANTIL
- Boqué. M.C.; Corominas, Y.; Escoll, M.; Espert, M.(2008). Fem les paus. Mediació 3– 6. Proposta de gestió constructiva, creativa, cooperativa i crítica dels conflictes.
- AAVV.(2005) Sentir i pensar. Programa d' intel•ligència emocional per a nens i nenes de 3 a 5 anys. Barcelona. Cruilla.
- Segura, M. Y Arcas, M. (2004). Relacionarnos bién (Programa de Competencia social para niñas y niños de 4 a 12 años). Madrid. Narcea.
EDUCACIÓ PRIMÀRIA i altres
- Goleman, D. (1996): lnteligencia emocional, Barcelona. Edit. Kairós.
- Bach, E. i Darder, P. (2002). Sedueix-te per seduir. Edicions 62, Barcelona.
- Carpena, A. (2001). Educació Socioemocional a Primària. Eumo Editorial. Vic.
- Güell, M. i Muñoz, J. (1998). Desconeix-te tu mateix. Programa d’alfabetització emocional. Ed. 62, Col. Llibres a l’abast 321. Barcelona.
A més a més, degut al pes que té el Programa de Competència social “Decideix” a l’escola he cregut convenient adjuntar aquest resum del programa:
3.- Reflexió sobre perquè consideres que és una evidència interessant per demostrar el procés d’aprenentatge.
Aquesta evidència és important perquè dóna molt sentit a l’estudi: es parteix de l’anàlisi de la realitat de l’escola en relació al treball que duent a terme sobre l’educació socioemocional al parvulari i, cal també revisar els recursos materials sobre els que es treballa amb els alumnes.
La segona vessant, revisar altres materials i recursos per treballar l’educació socioemocional, també és fonamental ja que és el que ens dóna una visió més àmplia sobre el tema i ens apropa a un dels objectius cabdals de la recerca: donar propostes per millorar, en la mesura que sigui possible, la pràctica educativa.
4.- Què demostra que has après en relació a la tasca de psicopedagog (relacions amb el contingut d’altres assignatures, referències d’articles que has llegit...)
De les diverses funcions que corresponen als psicopedagog, en relació a l’evidència que ens ocupa prioritzo:
- Conèixer la diversitat dels processos cognitius, emocionals i afectius en els que es sustenta l’aprenentatge.
- Donar l’ajuda adequada a les persones que ho requereixin en la prevenció i resolució de conflictes personals, familiars i socials.
- Recollir, transcriure, analitzar dades i generar nous coneixements sobre l’aprenentatge.
- Planificar, dissenyar i implementar programes i intervencions relacionades amb l’àmbit educatiu que repercuteixin en el millor funcionament de l’organització.
- Conèixer els principis i metodologies de la investigació en l’àmbit psicopedagògic.
- Conèixer models teòrics que justifiquen i orientin el disseny, desenvolupament i innovació en el currículum.
Bibliografia i webgrafia
- AAVV “El perfil de psicopedagogo”. En Jornades de foment de la investigació. UJI.
- http://www.ugr.es/~w3ceuta/estudios/archivos/perfiles.pdf
Arxius adjunts evidència nº1
Formació com a asistents:
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=000295712e54a01f46114&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=0002957122195a8b07a68&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=0002957128706d3426fac&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=00029571280f9393e84ab&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=0002957128c668ca52039&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=000295712b2f24410ab3c&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=00029571270389158fcc1&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=00029571262b1101e7525&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=000295712613093eb5f41&langid=es
Formació com a formadora:
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=0002957125c6021596868&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=000295712493a56aaaa26&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=0002957122c8047628358&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=000295712e54a01f46114&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=0002957122195a8b07a68&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=0002957128706d3426fac&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=00029571280f9393e84ab&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=0002957128c668ca52039&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=000295712b2f24410ab3c&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=00029571270389158fcc1&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=00029571262b1101e7525&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=000295712613093eb5f41&langid=es
Formació com a formadora:
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=0002957125c6021596868&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=000295712493a56aaaa26&langid=es
http://v.calameo.com/2.0/cviewer.swf?bkcode=0002957122c8047628358&langid=es
diumenge, 23 de maig del 2010
EVIDÈNCIA Nº2 DISSENY DEL PLA DE TREBALL
1.- Presentació de l’evidència. PLA DE TREBALL.
Relació entre competència i evidència
2.- L’evidència en si mateixa.
El disseny del Pla de treball ha estat el segon pas per dur a terme el Practicum. De resultes de l’entrevista inicial amb la meva tutora externa, i de les orientacions de la tutora de la UOC, va néixer el Pla de treball.
La meva experiència en el disseny de Plans de treball de recerca era inexistent, i haver de fer-lo m’ha suposat un treball de reflexió i concreció d’objectius, metodologia, recursos... molt interessant i complex alhora, no ha esta fàcil però si molt gratificant!
Per poder fer el disseny, a més a més, he tingut que revisar i ampliar els meus coneixements sobre opcions metodològiques d’investigació, revisar altres estudis... per acabar concretant que l’enfocament de la recerca seria qualitatiu, en concret un estudi de cas.
A continuació us mostro el Disseny del Pla de Treball:
PLA DE TREBALL
Bloc 1
1. Títol del projecte
Investigació sobre l’enfocament de l’educació emocional al parvulari (Estudi de cas)
2. Descripció del tema del projecte
El que pretenem amb aquest estudi és veure com una escola en concret té emmarcada, planificada i desenvolupada l’educació emocional al segon cicle de l’educació infantil. D’una banda es pretén estudiar una realitat professional de l’etapa d’educació infantil i d’altra banda, es vol conèixer com es fa una recerca des de l’àmbit universitari.
Les prioritats d’aquest estudi són:
- Conèixer la realitat d’una escola en concret sobre l’enfocament del treball de l’educació emocional.
- Recollir informació sobre com s’estableix el treball de l’educació emocional tenint present el nou currículum.
- Realitzar un projecte d’investigació amb el suport d’una especialista.
- Valorar la conveniència de fer aportacions segons les conclusions que s’extraguin de l’estudi.
L’estudi vol donar resposta a les qüestions següents:
- Quin valor es dóna a l’educació emocional al parvulari?
- Com s’organitzen per treballar l’educació emocional?
- De quins recursos disposen per a fer-ho?
- Com a centre, quin pes té l’educació emocional? Com es reflexa?
- Quina formació té el professorat sobre el tema?
- Quina continuïtat hi ha entre infantil i primària?
Fases d’intervenció:
- Coneixença del centre
- Observació inicial general del treball de l’educació emocional a infantil
- Concreció dels objectius.
- Confecció dels instruments d’observació: es podrien emprar fulls de registre, dietari, graelles d’observació, qüestionaris, entrevistes...
- Anàlisi de dades.
- Extracció de les conclusions.
- Elaboració de l’informe
Els objectius a aconseguir:
o Conèixer i experimentar un procés d’investigació.
o Veure quina és la importància que es dóna a l’educació emocional al centre i en concret al segon cicle d’educació infantil.
o Esbrinar com es concreta el treball de l’educació emocional als documents marc de centre.
o Esbrinar com es treballa l’educació emocional al cicle.
o Conèixer i analitzar els diversos recursos amb que es compta en relació al tema que ens ocupa.
o Veure la formació que té el professorat sobre educació emocional i habilitats socials.
3. Supòsits teòrics del projecte.
En relació a la fonamentació teòrica cal establir algunes bases en relació a:
- En relació als elements de la recerca: Disseny i aplicació de recerca qualitativa. Estudi de cas.
- En relació a l’objecte d’estudi: Educació emocional . Elements curriculars:(capacitats, objectius, continguts, metodologies, recursos organitzatius, diversitat, avaluació...) Elements contextuals (L’educació emocional i l’escola, L’educació emocional i els plantejaments del Departament d’Educació, l’educació emocional i la família...)
Entenem l’educació emocional com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable del desenvolupament cognitiu, ambdós elements essencials del desenvolupament de la personalitat integral. Per això es proposa el desenvolupament de coneixements i competències sobre les emocions amb l’objectiu de capacitar l’individu per afrontar millor els reptes que es plantegen en la vida quotidiana. Tot això té com a finalitat augmentar el benestar personal i social.
L’educació emocional és un procés educatiu continu i permanent, ja que ha d’estar present al llarg de tot el currículum acadèmic i en la formació permanent al llarg de tota la vida.
4. Raons de la seva tria, interès i prospectiva
Els criteris bàsics que em van portar a seleccionar aquest projecte van ser:
- L’educació emocional és un tema molt important i no sempre prou treballat.
- La investigació ha de formar part de la funció del psicopedagog, per ajudar a reflexionar sobre la pràctica diària i per fer aportacions a l’ institució escolar.
La idea va sorgir a partir dels primers contactes amb la meva tutora, les dos tenim un interès especial per l’educació emocional i ella em va orientar per concretar la proposta.
Dintre de l’àmbit de l’educació emocional i habilitats socials hi ha molts i variats recursos, programes i investigacions però és en l’etapa d’educació infantil on trobem a faltar més propostes. Actualment a Educació Infantil s’ha implantat un nou currículum en el que es prioritzen unes capacitats importants a desenvolupar entre aquestes es troba el coneixement personal i interpersonal.
S’ha optat per fer un estudi de cas sota l’enfocament qualitatiu donades les característiques pròpies del Practicum i donades les característiques pròpies del tema escollit: l’educació emocional.
La idea de continuïtat suposa un projecte una mica agosarat, després d’aquest primera fase de recollida i anàlisi de dades es vol extreure unes conclusions que faciliten a posteriori fer una proposta fonamentada de recursos per treballar l’educació emocional al parvulari.
5. Subjectes del projecte, nivell de la pràctica educativa i dimensions d’anàlisi.
· Els subjecte del projecte és una escola en concret, tot i que es prioritza l’etapa d’educació infantil. La tasca d’assessorament es fa des de la vessant investigadora.
· Els nivells de la pràctica educativa en el qual es desenvolupa el projecte: aula, cicle (2n cicle educació infantil) i centre. Comunitat educativa si s’escau.
· Les variables d’anàlisi de la pràctica educativa rellevants per a les tasques d’intervenció psicopedagògica implicades en el projecte són:
La relació entre el nou currículum i l’ educació emocional.
A l’escola en concret com s’organitza el treball de l’educació emocional: a nivell de centre, de cicle i d’aula.
Sota quins criteris es fa el treball de l’educació emocional al cicle i per nivells.
Quina percepció tenen al centre sobre el treball que estan portant a terme.
Com es du a terme la coordinació al cicle i intercicle.
Quina continuïtat hi ha entre el treball de l’educació emocional al parvulari i què es fa a primària.
Quins resultats valora el centre en relació a l’educació emocional.
6. Bibliografia bàsica necessària.
- Bibliografia sobre educació emocional a Infantil:
Boqué. M.C.; Corominas, Y.; Escoll, M.; Espert, M.(2008). Fem les paus. Mediació 3– 6. Proposta de gestió constructiva, creativa, cooperativa i crítica dels conflictes.
AAVV.(2005) Sentir i pensar. Programa d' intel·ligència emocional per a nens i nenes de 3 a 5 anys. Barcelona. Cruilla.
Segura, M. Y Arcas, M. (2004). Relacionarnos bién (Programa de Competencia social para niñas y niños de 4 a 12 años). Madrid. Narcea.
- Bibliografia de recerca qualitativa:
Brunet, I.; Belzunegui, A.; Pastor, I. (2002): Tècniques d’investigació social: fonaments epistemològics i metodològics. Portic.
Bartolomé, M. (1997). "Metodologia qualitativa orientada cap al canvi i la presa de decisions" en Mateo, J. i Vidal, M. C.: Enfocaments, mètodes i àmbits de la investigació psicopedagògica. Barcelona: UOC.
Martínez, A.; Musitu, J. i altres (2000). El estudio de casos para profesionales de la Acción Social. Madrid: Narcea.
Bloc 2
El pla d’actuació pròpiament dit, la proposta metodològica. Respon a la pregunta següent: com es vol fer i des de quin enfocament metodològic el desenvoluparem? Suposa contemplar els apartats següents:
Fases del pla, instruments per a la recollida d’informació i tasques i activitats presencials Descriure les fases que comporta la intervenció dissenyada. D’acord amb els apartats anteriors, el disseny implica una sèrie de fases que s’han de seguir per a concretar el procés d’intervenció assessora.
Temporització i dedicació presencial
Distribució de les hores presencials al centre/institució/entitat i la distribució temporal de les tasques. Articular i sincronitzar les tasques i accions previstes en les diferents fases per a dur a terme el projecte que cal presentar.
Enunciar els objectius del projecte
Són els resultats que es pretenen d’assolir mitjançant el que es pretén d’estudiar. Han de ser enunciats de manera clara i precisa. Cal recollir entre dos i cinc objectius.
Seleccionar i/o elaborar els instruments o tècniques per a obtenir la informació: Entrevistes, Observacions, Anàlisi documental, Qüestionaris, etc.
Tasques i activitats presencials per al desenvolupament del projecte. Són les diferents accions i tasques implicades en cadascuna de les fases. Adequació de les dimensions i els instruments als objectius previstos.
Destinataris. Poden ser diferents segons la fase del pla i dels objectius a aconseguir. (per exemple, un determinat problema pot implicar fer una feina amb el professorat).
Indicadors d’avaluació. Cal indicar els mecanismes de retroalimentació i control que es pensen seguir en el desenvolupament de la seva tasca.
Tota aquesta informació s’inclourà en un registre o quadre gràfic que integri les fases, els instruments i les tasques i activitats presencials. A títol d’exemple:
FASE 1 : Coneixença del centre i observació inicial general del treball de l’educació emocional a infantil HORES: 25h
Objectius:
- Conèixer el centre, els seus documents marc, els seus projectes i les seves actuacions en relació a l’educació emocional i habilitats socials.
- Conèixer el parvulari i observar les dinàmiques de treball.
- Conèixer la programació sobre educació emocional.
Destinataris: Escola
ACTIVITATS I CONTINGUTS
Activitats:
Coneixença del centre amb tota la seva amplitud, història, entorn...
Lectura acurada dels diversos documents de centre.
Selecció dels continguts importants dels documents en relació al treball fet en educació emocional i habilitats socials.
Coneixença del parvulari
Lectura acurada de la programació d’educació emocional.
Continguts:
Currículum
PEC, Programació, Projectes
Educació emocional
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
En aquesta fase no hi ha planificat cap instrument en concret, es tracta de recopilar dades sobre els documents de centre i conèixer l’entorn del centre.
Tècniques:
- Observació sistemàtica.
- Anàlisi documental.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
L’escola contempla en els seus documents de centre l’educació emocional.
La programació d’educació emocional està vigent.
FASE 2 : Concreció dels objectius i confecció dels instruments d’observació i observació. HORES: 25h
Objectius:
Concretar els objectius.
Confegir els instruments d’observació.
Observació de sessions d’educació emocional.
Esbrinar la percepció que tenen els docents sobre el treball de l’educació emocional.
Destinataris: Aules de parvulari
ACTIVITATS I CONTINGUTS
Activitats:
Concreció dels objectius.
Confecció dels instruments d’observació.
Coneixença dels programes, recursos i/o activitats que es duen a terme a les aules d’educació infantil.
Observació de les dinàmiques que s’estableixen a les sessions d’educació emocional.
Continguts:
Educació emocional i alumnes de parvulari.
Programes de treball de l’educació emocional.
Recursos d’educació emocional.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
Entrevistes, observacions, qüestionaris.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
La pràctica està vinculada a la programació d’educació emocional.
S’utilitzen diversos programes d’educació emocional.
El professorat participa activament del treball de l’educació emocional.
La coordinació entre docents sobre l’educació emocional.
FASE 3 : Anàlisi de dades, extracció de conclusions i elaboració de l’informe. HORES: 25h
Objectius:
Analitzar les dades recollides tenint presents tots els objectius proposats.
Extreure conclusions.
Elaborar l’informe.
Destinataris: Tutora practicum, centre educatiu i UOC.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
Activitats:
Recopilació i anàlisi de totes les dades recollides.
Extracció de les conclusions i elaboració de l’informe final.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
Anàlisi documental.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
Les dades replegades responen als objectius proposats.
El procés d’investigació ha estat productiu.
Les conclusions de l’informe donen resposta a les qüestions plantejades a l’inici del projecte.
3.- Reflexió sobre perquè consideres que és una evidència interessant per demostrar el procés d’aprenentatge.
Penso que aquesta evidència és clau. Tenint present l’evidència nº1, la necessitat de fonamentar de forma sòlida el procés d’investigació en els seus moments inicials, aquesta segona fase és la peça central del Practicum, és la columna vertebral del procés de recerca, decidir i concretar quines són les prioritats de l’estudi, les fases d’intervenció, els objectius a aconseguir...i desenvolupar cada una de les fases, pensant els instruments, les tècniques, els indicadors d’avaluació... ja és un gran aprenentatge. Decidir implica escollir què si i què no, i aquest fet pauta la posterior intervenció i la recerca pròpiament dita.
El què he après és que qualsevol qüestió relativa al projecte de practicum, ja suposa una decisió i aquesta decisió és la que fonamenta tot el treball posterior, és com una cadena. Alhora també he après que el disseny del Pla de Treball és la peça clau, però no hi ha una fase més important que una altra, des de el moment en que ja comences a plantejar-te el treball a la ment, ja estàs treballant i influint en el disseny del Pla i en la posterior posada en pràctica.
Val la pena ressaltar que he après que en el disseny del Pla és important ser conscient que només és un disseny inicial, i que en certs moments pot haver variables no previstes que impliquin certa flexibilitat a l’hora de la pràctica diària i que cal assumir com quelcom propi de la recerca.
Per últim, he tingut que revisar i ampliar les opcions metodològiques per a fer la investigació, en concret els estudis qualitatius i en concret l’estudi de cas.
4.- Què demostra que has après en relació a la tasca de psicopedagog (relacions amb el contingut d’altres assignatures, referències d’articles que has llegit...)
De les diverses funcions que corresponen als psicopedagog, en relació a l’evidència que ens ocupa prioritzo:
- El professional ha de conèixer adequadament les seves limitacions i seleccionar amb compte el disseny exploratori i els instruments i procediments d’anàlisi.
- Conèixer els principis i metodologies de la investigació en l’àmbit psicopedagògic.
- Conèixer models teòrics que justifiquen i orientin el disseny, desenvolupament i innovació en el currículum.
Com es pot comprovar, hi ha algunes competències del psicopedagog que es van repetint al llarg de les evidències, i és la que la separació entre una fase i una altra és mínima i, de vegades molt difosa o inexistent.
Bibliografia i webgrafia
- BARBERÀ, Elena; BAUTISTA, Guillermo; ESPASA, Anna; GUASCH, Teresa (2006). «Portfolio electrónico: desarrollo de competencias profesionales en la Red». En: Antoni BADIA (coord.). Enseñanza y aprendizaje con TIC en la educación superior [monográfico en línea]. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 3, n.° 2. UOC.
- AAVV “El perfil de psicopedagogo”. En Jornades de foment de la investigació. UJI.
- http://www.ugr.es/~w3ceuta/estudios/archivos/perfiles.pdf
Relació entre competència i evidència
2.- L’evidència en si mateixa.
El disseny del Pla de treball ha estat el segon pas per dur a terme el Practicum. De resultes de l’entrevista inicial amb la meva tutora externa, i de les orientacions de la tutora de la UOC, va néixer el Pla de treball.
La meva experiència en el disseny de Plans de treball de recerca era inexistent, i haver de fer-lo m’ha suposat un treball de reflexió i concreció d’objectius, metodologia, recursos... molt interessant i complex alhora, no ha esta fàcil però si molt gratificant!
Per poder fer el disseny, a més a més, he tingut que revisar i ampliar els meus coneixements sobre opcions metodològiques d’investigació, revisar altres estudis... per acabar concretant que l’enfocament de la recerca seria qualitatiu, en concret un estudi de cas.
A continuació us mostro el Disseny del Pla de Treball:
PLA DE TREBALL
Bloc 1
1. Títol del projecte
Investigació sobre l’enfocament de l’educació emocional al parvulari (Estudi de cas)
2. Descripció del tema del projecte
El que pretenem amb aquest estudi és veure com una escola en concret té emmarcada, planificada i desenvolupada l’educació emocional al segon cicle de l’educació infantil. D’una banda es pretén estudiar una realitat professional de l’etapa d’educació infantil i d’altra banda, es vol conèixer com es fa una recerca des de l’àmbit universitari.
Les prioritats d’aquest estudi són:
- Conèixer la realitat d’una escola en concret sobre l’enfocament del treball de l’educació emocional.
- Recollir informació sobre com s’estableix el treball de l’educació emocional tenint present el nou currículum.
- Realitzar un projecte d’investigació amb el suport d’una especialista.
- Valorar la conveniència de fer aportacions segons les conclusions que s’extraguin de l’estudi.
L’estudi vol donar resposta a les qüestions següents:
- Quin valor es dóna a l’educació emocional al parvulari?
- Com s’organitzen per treballar l’educació emocional?
- De quins recursos disposen per a fer-ho?
- Com a centre, quin pes té l’educació emocional? Com es reflexa?
- Quina formació té el professorat sobre el tema?
- Quina continuïtat hi ha entre infantil i primària?
Fases d’intervenció:
- Coneixença del centre
- Observació inicial general del treball de l’educació emocional a infantil
- Concreció dels objectius.
- Confecció dels instruments d’observació: es podrien emprar fulls de registre, dietari, graelles d’observació, qüestionaris, entrevistes...
- Anàlisi de dades.
- Extracció de les conclusions.
- Elaboració de l’informe
Els objectius a aconseguir:
o Conèixer i experimentar un procés d’investigació.
o Veure quina és la importància que es dóna a l’educació emocional al centre i en concret al segon cicle d’educació infantil.
o Esbrinar com es concreta el treball de l’educació emocional als documents marc de centre.
o Esbrinar com es treballa l’educació emocional al cicle.
o Conèixer i analitzar els diversos recursos amb que es compta en relació al tema que ens ocupa.
o Veure la formació que té el professorat sobre educació emocional i habilitats socials.
3. Supòsits teòrics del projecte.
En relació a la fonamentació teòrica cal establir algunes bases en relació a:
- En relació als elements de la recerca: Disseny i aplicació de recerca qualitativa. Estudi de cas.
- En relació a l’objecte d’estudi: Educació emocional . Elements curriculars:(capacitats, objectius, continguts, metodologies, recursos organitzatius, diversitat, avaluació...) Elements contextuals (L’educació emocional i l’escola, L’educació emocional i els plantejaments del Departament d’Educació, l’educació emocional i la família...)
Entenem l’educació emocional com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable del desenvolupament cognitiu, ambdós elements essencials del desenvolupament de la personalitat integral. Per això es proposa el desenvolupament de coneixements i competències sobre les emocions amb l’objectiu de capacitar l’individu per afrontar millor els reptes que es plantegen en la vida quotidiana. Tot això té com a finalitat augmentar el benestar personal i social.
L’educació emocional és un procés educatiu continu i permanent, ja que ha d’estar present al llarg de tot el currículum acadèmic i en la formació permanent al llarg de tota la vida.
4. Raons de la seva tria, interès i prospectiva
Els criteris bàsics que em van portar a seleccionar aquest projecte van ser:
- L’educació emocional és un tema molt important i no sempre prou treballat.
- La investigació ha de formar part de la funció del psicopedagog, per ajudar a reflexionar sobre la pràctica diària i per fer aportacions a l’ institució escolar.
La idea va sorgir a partir dels primers contactes amb la meva tutora, les dos tenim un interès especial per l’educació emocional i ella em va orientar per concretar la proposta.
Dintre de l’àmbit de l’educació emocional i habilitats socials hi ha molts i variats recursos, programes i investigacions però és en l’etapa d’educació infantil on trobem a faltar més propostes. Actualment a Educació Infantil s’ha implantat un nou currículum en el que es prioritzen unes capacitats importants a desenvolupar entre aquestes es troba el coneixement personal i interpersonal.
S’ha optat per fer un estudi de cas sota l’enfocament qualitatiu donades les característiques pròpies del Practicum i donades les característiques pròpies del tema escollit: l’educació emocional.
La idea de continuïtat suposa un projecte una mica agosarat, després d’aquest primera fase de recollida i anàlisi de dades es vol extreure unes conclusions que faciliten a posteriori fer una proposta fonamentada de recursos per treballar l’educació emocional al parvulari.
5. Subjectes del projecte, nivell de la pràctica educativa i dimensions d’anàlisi.
· Els subjecte del projecte és una escola en concret, tot i que es prioritza l’etapa d’educació infantil. La tasca d’assessorament es fa des de la vessant investigadora.
· Els nivells de la pràctica educativa en el qual es desenvolupa el projecte: aula, cicle (2n cicle educació infantil) i centre. Comunitat educativa si s’escau.
· Les variables d’anàlisi de la pràctica educativa rellevants per a les tasques d’intervenció psicopedagògica implicades en el projecte són:
La relació entre el nou currículum i l’ educació emocional.
A l’escola en concret com s’organitza el treball de l’educació emocional: a nivell de centre, de cicle i d’aula.
Sota quins criteris es fa el treball de l’educació emocional al cicle i per nivells.
Quina percepció tenen al centre sobre el treball que estan portant a terme.
Com es du a terme la coordinació al cicle i intercicle.
Quina continuïtat hi ha entre el treball de l’educació emocional al parvulari i què es fa a primària.
Quins resultats valora el centre en relació a l’educació emocional.
6. Bibliografia bàsica necessària.
- Bibliografia sobre educació emocional a Infantil:
Boqué. M.C.; Corominas, Y.; Escoll, M.; Espert, M.(2008). Fem les paus. Mediació 3– 6. Proposta de gestió constructiva, creativa, cooperativa i crítica dels conflictes.
AAVV.(2005) Sentir i pensar. Programa d' intel·ligència emocional per a nens i nenes de 3 a 5 anys. Barcelona. Cruilla.
Segura, M. Y Arcas, M. (2004). Relacionarnos bién (Programa de Competencia social para niñas y niños de 4 a 12 años). Madrid. Narcea.
- Bibliografia de recerca qualitativa:
Brunet, I.; Belzunegui, A.; Pastor, I. (2002): Tècniques d’investigació social: fonaments epistemològics i metodològics. Portic.
Bartolomé, M. (1997). "Metodologia qualitativa orientada cap al canvi i la presa de decisions" en Mateo, J. i Vidal, M. C.: Enfocaments, mètodes i àmbits de la investigació psicopedagògica. Barcelona: UOC.
Martínez, A.; Musitu, J. i altres (2000). El estudio de casos para profesionales de la Acción Social. Madrid: Narcea.
Bloc 2
El pla d’actuació pròpiament dit, la proposta metodològica. Respon a la pregunta següent: com es vol fer i des de quin enfocament metodològic el desenvoluparem? Suposa contemplar els apartats següents:
Fases del pla, instruments per a la recollida d’informació i tasques i activitats presencials Descriure les fases que comporta la intervenció dissenyada. D’acord amb els apartats anteriors, el disseny implica una sèrie de fases que s’han de seguir per a concretar el procés d’intervenció assessora.
Temporització i dedicació presencial
Distribució de les hores presencials al centre/institució/entitat i la distribució temporal de les tasques. Articular i sincronitzar les tasques i accions previstes en les diferents fases per a dur a terme el projecte que cal presentar.
Enunciar els objectius del projecte
Són els resultats que es pretenen d’assolir mitjançant el que es pretén d’estudiar. Han de ser enunciats de manera clara i precisa. Cal recollir entre dos i cinc objectius.
Seleccionar i/o elaborar els instruments o tècniques per a obtenir la informació: Entrevistes, Observacions, Anàlisi documental, Qüestionaris, etc.
Tasques i activitats presencials per al desenvolupament del projecte. Són les diferents accions i tasques implicades en cadascuna de les fases. Adequació de les dimensions i els instruments als objectius previstos.
Destinataris. Poden ser diferents segons la fase del pla i dels objectius a aconseguir. (per exemple, un determinat problema pot implicar fer una feina amb el professorat).
Indicadors d’avaluació. Cal indicar els mecanismes de retroalimentació i control que es pensen seguir en el desenvolupament de la seva tasca.
Tota aquesta informació s’inclourà en un registre o quadre gràfic que integri les fases, els instruments i les tasques i activitats presencials. A títol d’exemple:
FASE 1 : Coneixença del centre i observació inicial general del treball de l’educació emocional a infantil HORES: 25h
Objectius:
- Conèixer el centre, els seus documents marc, els seus projectes i les seves actuacions en relació a l’educació emocional i habilitats socials.
- Conèixer el parvulari i observar les dinàmiques de treball.
- Conèixer la programació sobre educació emocional.
Destinataris: Escola
ACTIVITATS I CONTINGUTS
Activitats:
Coneixença del centre amb tota la seva amplitud, història, entorn...
Lectura acurada dels diversos documents de centre.
Selecció dels continguts importants dels documents en relació al treball fet en educació emocional i habilitats socials.
Coneixença del parvulari
Lectura acurada de la programació d’educació emocional.
Continguts:
Currículum
PEC, Programació, Projectes
Educació emocional
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
En aquesta fase no hi ha planificat cap instrument en concret, es tracta de recopilar dades sobre els documents de centre i conèixer l’entorn del centre.
Tècniques:
- Observació sistemàtica.
- Anàlisi documental.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
L’escola contempla en els seus documents de centre l’educació emocional.
La programació d’educació emocional està vigent.
FASE 2 : Concreció dels objectius i confecció dels instruments d’observació i observació. HORES: 25h
Objectius:
Concretar els objectius.
Confegir els instruments d’observació.
Observació de sessions d’educació emocional.
Esbrinar la percepció que tenen els docents sobre el treball de l’educació emocional.
Destinataris: Aules de parvulari
ACTIVITATS I CONTINGUTS
Activitats:
Concreció dels objectius.
Confecció dels instruments d’observació.
Coneixença dels programes, recursos i/o activitats que es duen a terme a les aules d’educació infantil.
Observació de les dinàmiques que s’estableixen a les sessions d’educació emocional.
Continguts:
Educació emocional i alumnes de parvulari.
Programes de treball de l’educació emocional.
Recursos d’educació emocional.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
Entrevistes, observacions, qüestionaris.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
La pràctica està vinculada a la programació d’educació emocional.
S’utilitzen diversos programes d’educació emocional.
El professorat participa activament del treball de l’educació emocional.
La coordinació entre docents sobre l’educació emocional.
FASE 3 : Anàlisi de dades, extracció de conclusions i elaboració de l’informe. HORES: 25h
Objectius:
Analitzar les dades recollides tenint presents tots els objectius proposats.
Extreure conclusions.
Elaborar l’informe.
Destinataris: Tutora practicum, centre educatiu i UOC.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
Activitats:
Recopilació i anàlisi de totes les dades recollides.
Extracció de les conclusions i elaboració de l’informe final.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
Anàlisi documental.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
Les dades replegades responen als objectius proposats.
El procés d’investigació ha estat productiu.
Les conclusions de l’informe donen resposta a les qüestions plantejades a l’inici del projecte.
3.- Reflexió sobre perquè consideres que és una evidència interessant per demostrar el procés d’aprenentatge.
Penso que aquesta evidència és clau. Tenint present l’evidència nº1, la necessitat de fonamentar de forma sòlida el procés d’investigació en els seus moments inicials, aquesta segona fase és la peça central del Practicum, és la columna vertebral del procés de recerca, decidir i concretar quines són les prioritats de l’estudi, les fases d’intervenció, els objectius a aconseguir...i desenvolupar cada una de les fases, pensant els instruments, les tècniques, els indicadors d’avaluació... ja és un gran aprenentatge. Decidir implica escollir què si i què no, i aquest fet pauta la posterior intervenció i la recerca pròpiament dita.
El què he après és que qualsevol qüestió relativa al projecte de practicum, ja suposa una decisió i aquesta decisió és la que fonamenta tot el treball posterior, és com una cadena. Alhora també he après que el disseny del Pla de Treball és la peça clau, però no hi ha una fase més important que una altra, des de el moment en que ja comences a plantejar-te el treball a la ment, ja estàs treballant i influint en el disseny del Pla i en la posterior posada en pràctica.
Val la pena ressaltar que he après que en el disseny del Pla és important ser conscient que només és un disseny inicial, i que en certs moments pot haver variables no previstes que impliquin certa flexibilitat a l’hora de la pràctica diària i que cal assumir com quelcom propi de la recerca.
Per últim, he tingut que revisar i ampliar les opcions metodològiques per a fer la investigació, en concret els estudis qualitatius i en concret l’estudi de cas.
4.- Què demostra que has après en relació a la tasca de psicopedagog (relacions amb el contingut d’altres assignatures, referències d’articles que has llegit...)
De les diverses funcions que corresponen als psicopedagog, en relació a l’evidència que ens ocupa prioritzo:
- El professional ha de conèixer adequadament les seves limitacions i seleccionar amb compte el disseny exploratori i els instruments i procediments d’anàlisi.
- Conèixer els principis i metodologies de la investigació en l’àmbit psicopedagògic.
- Conèixer models teòrics que justifiquen i orientin el disseny, desenvolupament i innovació en el currículum.
Com es pot comprovar, hi ha algunes competències del psicopedagog que es van repetint al llarg de les evidències, i és la que la separació entre una fase i una altra és mínima i, de vegades molt difosa o inexistent.
Bibliografia i webgrafia
- BARBERÀ, Elena; BAUTISTA, Guillermo; ESPASA, Anna; GUASCH, Teresa (2006). «Portfolio electrónico: desarrollo de competencias profesionales en la Red». En: Antoni BADIA (coord.). Enseñanza y aprendizaje con TIC en la educación superior [monográfico en línea]. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 3, n.° 2. UOC.
- AAVV “El perfil de psicopedagogo”. En Jornades de foment de la investigació. UJI.
- http://www.ugr.es/~w3ceuta/estudios/archivos/perfiles.pdf
dissabte, 22 de maig del 2010
EVIDÈNCIA Nº1 PLANTEJAMENT DE LA RECERCA I CONCRECIÓ DEL TEMA
1.- Presentació de l’evidència. ENTREVISTA INICIAL CARME NEGRILLO
Relació entre competència i evidència
2.- L’evidència en si mateixa.
La idea de fer un practicum de recerca neix de les inquietuds personals meves enfront una de les funcions del psicopedagog per a mi molt interessants i alhora desconeguda, com és la investigació i la recerca.
A l’hora de plantejar la recerca tenia clar que volia que la meva tutora fos la Carme Negrillo, una persona altament formada en temes de recerca i sobre educació socioemocional, que és el tema sobre el que volia treballar.
Al principi jo no tenia clara la manera sobre com fer el projecte ni en quin tema centrar-lo i per aquest motiu vaig tenir una entrevista amb la Carme, per a que m’orientés i m’ajudes a escollir el tema i concretar l’enfocament del treball.
A continuació us mostro un extracte de l’entrevista que vam tenir:
ENTREVISTA INICIAL AMB LA TUTORA EXTERNA DE PRACTICUM
Només es ressalten les qüestions que estan més directament relaciones amb la competència i l’evidència.
Us poso en antecedents:
La idea inicial que portava jo respecte al practicum era plantejar una recerca sobre la relació entre la formació inicial del professorat novell, és a dir, amb els alumnes que estudien magisteri, i l’educació socioemocional a l’escoles. Volia esbrinar quina és la formació que es dona als futurs mestres sobre educació socioemocional i com això influeix i determina la seva pràctica docent. Alhora també tenia altres inquietuds per a fer la recerca però havia pensat que aquest seria un bon tema a investigar.
Li vaig comunicar aquestes intencions a la meva tutora externa i ella em va aconsellar que penses bé quins recursos tenia per poder dur a terme la recerca, i clar, llavors vaig veure que era difícil poder fer-la. Vam estar parlant d’altres temes que jo tenia interès i ella em va dir que em plategés els següents dubtes:
- De quin temps disposes per a fer la investigació?
- Quins recursos tens a l’abast per fer la recerca?
- Sobre quins temes ja hi ha molta recerca feta i altres estan per investigar?
- Quin enfocament metodològic li vols donar?
Arrel d’aquestes qüestions i de les aportacions de la tutora externa vaig anar centrant el tema: Investigació sobre l’enfocament de l’educació emocional al parvulari (Estudi de cas).
Us presento el treball de reflexió i debat fet a partir de les preguntes:
- De quin temps disposes per a fer la investigació?
- Un semestre, per tant he de concretar molt el tema a tractar ja que el temps hem determinarà tot el procés de treball. Cal que sigui realista i no ser massa ambiciosa d’entrada, és important tenir els peus a terra i més sent el meu primer projecte de recerca.
- Quins recursos tens a l’abast per fer-la?
- Com a recursos personals compto amb el grup de treball de l’ICE sobre educació emocional a Terres de l’Ebre, , l’equip LIC de Terres de l’Ebre, a més de companys de professió que em poden facilitar certes tasques. A més a més puc tenir accés a algunes de les diferents escoles i instituts en les que he treballat.
- Sobre quins temes ja hi ha molta recerca feta i altres estan per investigar?
- La veritat és que en aquest punt vaig tenir molts dubtes, la meva tutora externa em va fer adonar que la majoria de recursos sobre educació socioemocional estan enfocats a les etapes de primària i secundària. A més tenint present la meva formació era una bona idea basar la recerca en l’etapa d’educació infantil.
- Quin enfocament metodològic li vols donar?
- En aquest punt també fou inestimable el suport de la tutora, era el tema que més em preocupava ja que era del tot nou per a mi, només tenia alguns coneixements a nivell teòric treballats al llarg dels estudis de psicopedagogia a la UOC.
La tutora em va indicar que l’enfocament qualitatiu era una molt bona opció donat el tema i les característiques del practicum, i en concret em va aconsellar centrar-ho en un estudi de cas. A més a més em va facilitar bibliografia sobre la metodologia d’estudis de cas.
En relació a les qüestions i reflexions que s’han presentat vaig fonamentar les bases del preprojecte i projecte de practicum que he seguit, crec que el fet d’auto qüestionar-me i respondre-les ha estat la clau de la germinació de la recerca.
3.- Reflexió sobre perquè consideres que és una evidència interessant per demostrar el procés d’aprenentatge.
Crec que és una evidència interessant per què mostra com ja des de la gestació del preprojecte s’han plantejat uns dilemes que han marcat el projecte en si i crec que dintre de les tasques del psicopedagog una de les que s’ha de tenir molt present és la de basar el seu treball en uns fonaments sòlits.
Com ja s’ha mencionat, el fet d’auto qüestionar-me i respondre les preguntes que em va plantejar la tutora externa ha estat clau en l’inici del procés de treball.
El que he après amb l’evidència és que són tan importants els inicis del preprojecte com el projecte en si. Cal que tinguem molt clara la idea i com la podem portar a terme, tenint present les diverses variables que poden incidir en tot el procés. La idea inicial marca el disseny de la recerca i la posterior posada en pràctica, fet que determina tot el procés investigador.
4.- Què demostra que has après en relació a la tasca de psicopedagog (relacions amb el contingut d’altres assignatures, referències d’articles que has llegit...)
De les diverses funcions que corresponen als psicopedagog, en relació a l’evidència que ens ocupa prioritzo:
- Conèixer la diversitat dels processos cognitius, emocionals i afectius en els que es sustenta l’aprenentatge.
- Donar l’ajuda adequada a les persones que ho requereixin en la prevenció i resolució de conflictes personals, familiars i socials.
Crec que aquestes dues tasques fonamenten tema escollit per a la recerca, mostren la importància del treball de l’educació socioemocional dintre de l’ institució educativa.
D’altra banda, és important mencionar altres funcions del psicopedagog, relatives a l’àmbit d’educació superior i recerca que també argumenten i donen suport al treball proposat. A continuació en presento algunes:
- El professional ha de conèixer adequadament les seves limitacions i seleccionar amb compte el disseny exploratori i els instruments i procediments d’anàlisi.
Aquest punt és clau en relació a l’evidència que es presenta, la importància de fer-se les preguntes adequades en la realització del preprojecte per tal que el projecte aconsegueixi els objectius que es proposi.
- Recollir, transcriure, analitzar dades i generar nous coneixements sobre l’aprenentatge.
- Planificar, dissenyar i implementar programes i intervencions relacionades amb l’àmbit educatiu que repercuteixin en el millor funcionament de l’organització.
- Conèixer els principis i metodologies de la investigació en l’àmbit psicopedagògic.
- Conèixer models teòrics que justifiquen i orientin el disseny, desenvolupament i innovació en el currículum.
Bibliografia i webgrafia
- BARBERÀ, Elena; BAUTISTA, Guillermo; ESPASA, Anna; GUASCH, Teresa (2006). «Portfolio electrónico: desarrollo de competencias profesionales en la Red». En: Antoni BADIA (coord.). Enseñanza y aprendizaje con TIC en la educación superior [monográfico en línea]. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 3, n.° 2. UOC.
- AAVV “El perfil de psicopedagogo”. En Jornades de foment de la investigació. UJI.
- http://www.ugr.es/~w3ceuta/estudios/archivos/perfiles.pdf
Relació entre competència i evidència
2.- L’evidència en si mateixa.
La idea de fer un practicum de recerca neix de les inquietuds personals meves enfront una de les funcions del psicopedagog per a mi molt interessants i alhora desconeguda, com és la investigació i la recerca.
A l’hora de plantejar la recerca tenia clar que volia que la meva tutora fos la Carme Negrillo, una persona altament formada en temes de recerca i sobre educació socioemocional, que és el tema sobre el que volia treballar.
Al principi jo no tenia clara la manera sobre com fer el projecte ni en quin tema centrar-lo i per aquest motiu vaig tenir una entrevista amb la Carme, per a que m’orientés i m’ajudes a escollir el tema i concretar l’enfocament del treball.
A continuació us mostro un extracte de l’entrevista que vam tenir:
ENTREVISTA INICIAL AMB LA TUTORA EXTERNA DE PRACTICUM
Només es ressalten les qüestions que estan més directament relaciones amb la competència i l’evidència.
Us poso en antecedents:
La idea inicial que portava jo respecte al practicum era plantejar una recerca sobre la relació entre la formació inicial del professorat novell, és a dir, amb els alumnes que estudien magisteri, i l’educació socioemocional a l’escoles. Volia esbrinar quina és la formació que es dona als futurs mestres sobre educació socioemocional i com això influeix i determina la seva pràctica docent. Alhora també tenia altres inquietuds per a fer la recerca però havia pensat que aquest seria un bon tema a investigar.
Li vaig comunicar aquestes intencions a la meva tutora externa i ella em va aconsellar que penses bé quins recursos tenia per poder dur a terme la recerca, i clar, llavors vaig veure que era difícil poder fer-la. Vam estar parlant d’altres temes que jo tenia interès i ella em va dir que em plategés els següents dubtes:
- De quin temps disposes per a fer la investigació?
- Quins recursos tens a l’abast per fer la recerca?
- Sobre quins temes ja hi ha molta recerca feta i altres estan per investigar?
- Quin enfocament metodològic li vols donar?
Arrel d’aquestes qüestions i de les aportacions de la tutora externa vaig anar centrant el tema: Investigació sobre l’enfocament de l’educació emocional al parvulari (Estudi de cas).
Us presento el treball de reflexió i debat fet a partir de les preguntes:
- De quin temps disposes per a fer la investigació?
- Un semestre, per tant he de concretar molt el tema a tractar ja que el temps hem determinarà tot el procés de treball. Cal que sigui realista i no ser massa ambiciosa d’entrada, és important tenir els peus a terra i més sent el meu primer projecte de recerca.
- Quins recursos tens a l’abast per fer-la?
- Com a recursos personals compto amb el grup de treball de l’ICE sobre educació emocional a Terres de l’Ebre, , l’equip LIC de Terres de l’Ebre, a més de companys de professió que em poden facilitar certes tasques. A més a més puc tenir accés a algunes de les diferents escoles i instituts en les que he treballat.
- Sobre quins temes ja hi ha molta recerca feta i altres estan per investigar?
- La veritat és que en aquest punt vaig tenir molts dubtes, la meva tutora externa em va fer adonar que la majoria de recursos sobre educació socioemocional estan enfocats a les etapes de primària i secundària. A més tenint present la meva formació era una bona idea basar la recerca en l’etapa d’educació infantil.
- Quin enfocament metodològic li vols donar?
- En aquest punt també fou inestimable el suport de la tutora, era el tema que més em preocupava ja que era del tot nou per a mi, només tenia alguns coneixements a nivell teòric treballats al llarg dels estudis de psicopedagogia a la UOC.
La tutora em va indicar que l’enfocament qualitatiu era una molt bona opció donat el tema i les característiques del practicum, i en concret em va aconsellar centrar-ho en un estudi de cas. A més a més em va facilitar bibliografia sobre la metodologia d’estudis de cas.
En relació a les qüestions i reflexions que s’han presentat vaig fonamentar les bases del preprojecte i projecte de practicum que he seguit, crec que el fet d’auto qüestionar-me i respondre-les ha estat la clau de la germinació de la recerca.
3.- Reflexió sobre perquè consideres que és una evidència interessant per demostrar el procés d’aprenentatge.
Crec que és una evidència interessant per què mostra com ja des de la gestació del preprojecte s’han plantejat uns dilemes que han marcat el projecte en si i crec que dintre de les tasques del psicopedagog una de les que s’ha de tenir molt present és la de basar el seu treball en uns fonaments sòlits.
Com ja s’ha mencionat, el fet d’auto qüestionar-me i respondre les preguntes que em va plantejar la tutora externa ha estat clau en l’inici del procés de treball.
El que he après amb l’evidència és que són tan importants els inicis del preprojecte com el projecte en si. Cal que tinguem molt clara la idea i com la podem portar a terme, tenint present les diverses variables que poden incidir en tot el procés. La idea inicial marca el disseny de la recerca i la posterior posada en pràctica, fet que determina tot el procés investigador.
4.- Què demostra que has après en relació a la tasca de psicopedagog (relacions amb el contingut d’altres assignatures, referències d’articles que has llegit...)
De les diverses funcions que corresponen als psicopedagog, en relació a l’evidència que ens ocupa prioritzo:
- Conèixer la diversitat dels processos cognitius, emocionals i afectius en els que es sustenta l’aprenentatge.
- Donar l’ajuda adequada a les persones que ho requereixin en la prevenció i resolució de conflictes personals, familiars i socials.
Crec que aquestes dues tasques fonamenten tema escollit per a la recerca, mostren la importància del treball de l’educació socioemocional dintre de l’ institució educativa.
D’altra banda, és important mencionar altres funcions del psicopedagog, relatives a l’àmbit d’educació superior i recerca que també argumenten i donen suport al treball proposat. A continuació en presento algunes:
- El professional ha de conèixer adequadament les seves limitacions i seleccionar amb compte el disseny exploratori i els instruments i procediments d’anàlisi.
Aquest punt és clau en relació a l’evidència que es presenta, la importància de fer-se les preguntes adequades en la realització del preprojecte per tal que el projecte aconsegueixi els objectius que es proposi.
- Recollir, transcriure, analitzar dades i generar nous coneixements sobre l’aprenentatge.
- Planificar, dissenyar i implementar programes i intervencions relacionades amb l’àmbit educatiu que repercuteixin en el millor funcionament de l’organització.
- Conèixer els principis i metodologies de la investigació en l’àmbit psicopedagògic.
- Conèixer models teòrics que justifiquen i orientin el disseny, desenvolupament i innovació en el currículum.
Bibliografia i webgrafia
- BARBERÀ, Elena; BAUTISTA, Guillermo; ESPASA, Anna; GUASCH, Teresa (2006). «Portfolio electrónico: desarrollo de competencias profesionales en la Red». En: Antoni BADIA (coord.). Enseñanza y aprendizaje con TIC en la educación superior [monográfico en línea]. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 3, n.° 2. UOC.
- AAVV “El perfil de psicopedagogo”. En Jornades de foment de la investigació. UJI.
- http://www.ugr.es/~w3ceuta/estudios/archivos/perfiles.pdf
divendres, 21 de maig del 2010
INDEX
Totes les evidències presentades tindran la següent estructura:
1.- Presentació de l’evidència.
2.- L’evidència en si mateixa.
3.- Reflexió sobre perquè consideres que és una evidència interessant per demostrar el procés d’aprenentatge.
4.- Què demostra que has après en relació a la tasca de psicopedagog (relacions amb el contingut d’altres assignatures, referències d’articles que has llegit...)
A continuació es presenten les 5 evidències:
- Evidència nº 1. Plantejament de la recerca i concreció del tema
- Evidència nº 2. Disseny del Pla de treball
- Evidència nº 3. Relació i anàlisi dels recursos materials sobre educació socioemocional
- Evidència nº 4. Ús d’instruments d’observació o d’anàlisi documental.
- Evidència nº 5. Formació del centre en educació socioemocional.
1.- Presentació de l’evidència.
2.- L’evidència en si mateixa.
3.- Reflexió sobre perquè consideres que és una evidència interessant per demostrar el procés d’aprenentatge.
4.- Què demostra que has après en relació a la tasca de psicopedagog (relacions amb el contingut d’altres assignatures, referències d’articles que has llegit...)
A continuació es presenten les 5 evidències:
- Evidència nº 1. Plantejament de la recerca i concreció del tema
- Evidència nº 2. Disseny del Pla de treball
- Evidència nº 3. Relació i anàlisi dels recursos materials sobre educació socioemocional
- Evidència nº 4. Ús d’instruments d’observació o d’anàlisi documental.
- Evidència nº 5. Formació del centre en educació socioemocional.
PRESENTACIÓ
Mª Teresa Garcia i Vizcarro
Tècnic superior en educació infantil.
Mestra d’educació especial i educació infantil.
Estudiant de psicopedagogia de la UOC.
mgarciavizc@uoc.edu
Sóc mestra des de fa 9 anys. He estat exercint la meva professió en diferents escoles d’educació infantil i primària. També he estat 4 anys membre de l’ELIC (assessora de llengua, interculturalitat i cohesió social).
He estat membre d’un grup de treball sobre ensenyament multinivell i metodologies inclusives promogut per l’ICE.
Fa 4 anys que sóc membre del grup de treball FES-TE d’educació socioemocional de l’ICE Terres de l’Ebre.
Fa 4 anys que sóc formadora en diferents àmbits.
El Practicum que estic duent a terme es centra en l’àmbit d’intervenció d’Educació superior i recerca, en concret estic fent una investigació sobre el treball de l’educació socioemocional a l’etapa d’educació infantil.
Tècnic superior en educació infantil.
Mestra d’educació especial i educació infantil.
Estudiant de psicopedagogia de la UOC.
mgarciavizc@uoc.edu
Sóc mestra des de fa 9 anys. He estat exercint la meva professió en diferents escoles d’educació infantil i primària. També he estat 4 anys membre de l’ELIC (assessora de llengua, interculturalitat i cohesió social).
He estat membre d’un grup de treball sobre ensenyament multinivell i metodologies inclusives promogut per l’ICE.
Fa 4 anys que sóc membre del grup de treball FES-TE d’educació socioemocional de l’ICE Terres de l’Ebre.
Fa 4 anys que sóc formadora en diferents àmbits.
El Practicum que estic duent a terme es centra en l’àmbit d’intervenció d’Educació superior i recerca, en concret estic fent una investigació sobre el treball de l’educació socioemocional a l’etapa d’educació infantil.
INVESTIGACIÓ SOBRE L'ENFOCAMENT DE L'EDUCACIÓ EMOCIONAL AL PARVULARI
El que pretenem amb aquest estudi és veure com una escola en concret té emmarcada, planificada i desenvolupada l’educació emocional al segon cicle de l’educació infantil. D’una banda es pretén estudiar una realitat professional de l’etapa d’educació infantil i d’altra banda, es vol conèixer com es fa una recerca des de l’àmbit universitari.
Les prioritats d’aquest estudi són:
- Conèixer la realitat d’una escola en concret sobre l’enfocament del treball de l’educació emocional.
- Recollir informació sobre com s’estableix el treball de l’educació emocional tenint present el nou currículum.
- Realitzar un projecte d’investigació amb el suport d’una especialista.
- Valorar la conveniència de fer aportacions segons les conclusions que s’extraguin de l’estudi.
Voldria mostrar un video sobre la importància del treball de l'educació socioemocional, és un fragment de Redes:
Les prioritats d’aquest estudi són:
- Conèixer la realitat d’una escola en concret sobre l’enfocament del treball de l’educació emocional.
- Recollir informació sobre com s’estableix el treball de l’educació emocional tenint present el nou currículum.
- Realitzar un projecte d’investigació amb el suport d’una especialista.
- Valorar la conveniència de fer aportacions segons les conclusions que s’extraguin de l’estudi.
Voldria mostrar un video sobre la importància del treball de l'educació socioemocional, és un fragment de Redes:
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)