Relació entre competència i evidència
2.- L’evidència en si mateixa.
El disseny del Pla de treball ha estat el segon pas per dur a terme el Practicum. De resultes de l’entrevista inicial amb la meva tutora externa, i de les orientacions de la tutora de la UOC, va néixer el Pla de treball.
La meva experiència en el disseny de Plans de treball de recerca era inexistent, i haver de fer-lo m’ha suposat un treball de reflexió i concreció d’objectius, metodologia, recursos... molt interessant i complex alhora, no ha esta fàcil però si molt gratificant!
Per poder fer el disseny, a més a més, he tingut que revisar i ampliar els meus coneixements sobre opcions metodològiques d’investigació, revisar altres estudis... per acabar concretant que l’enfocament de la recerca seria qualitatiu, en concret un estudi de cas.
A continuació us mostro el Disseny del Pla de Treball:
PLA DE TREBALL
Bloc 1
1. Títol del projecte
Investigació sobre l’enfocament de l’educació emocional al parvulari (Estudi de cas)
2. Descripció del tema del projecte
El que pretenem amb aquest estudi és veure com una escola en concret té emmarcada, planificada i desenvolupada l’educació emocional al segon cicle de l’educació infantil. D’una banda es pretén estudiar una realitat professional de l’etapa d’educació infantil i d’altra banda, es vol conèixer com es fa una recerca des de l’àmbit universitari.
Les prioritats d’aquest estudi són:
- Conèixer la realitat d’una escola en concret sobre l’enfocament del treball de l’educació emocional.
- Recollir informació sobre com s’estableix el treball de l’educació emocional tenint present el nou currículum.
- Realitzar un projecte d’investigació amb el suport d’una especialista.
- Valorar la conveniència de fer aportacions segons les conclusions que s’extraguin de l’estudi.
L’estudi vol donar resposta a les qüestions següents:
- Quin valor es dóna a l’educació emocional al parvulari?
- Com s’organitzen per treballar l’educació emocional?
- De quins recursos disposen per a fer-ho?
- Com a centre, quin pes té l’educació emocional? Com es reflexa?
- Quina formació té el professorat sobre el tema?
- Quina continuïtat hi ha entre infantil i primària?
Fases d’intervenció:
- Coneixença del centre
- Observació inicial general del treball de l’educació emocional a infantil
- Concreció dels objectius.
- Confecció dels instruments d’observació: es podrien emprar fulls de registre, dietari, graelles d’observació, qüestionaris, entrevistes...
- Anàlisi de dades.
- Extracció de les conclusions.
- Elaboració de l’informe
Els objectius a aconseguir:
o Conèixer i experimentar un procés d’investigació.
o Veure quina és la importància que es dóna a l’educació emocional al centre i en concret al segon cicle d’educació infantil.
o Esbrinar com es concreta el treball de l’educació emocional als documents marc de centre.
o Esbrinar com es treballa l’educació emocional al cicle.
o Conèixer i analitzar els diversos recursos amb que es compta en relació al tema que ens ocupa.
o Veure la formació que té el professorat sobre educació emocional i habilitats socials.
3. Supòsits teòrics del projecte.
En relació a la fonamentació teòrica cal establir algunes bases en relació a:
- En relació als elements de la recerca: Disseny i aplicació de recerca qualitativa. Estudi de cas.
- En relació a l’objecte d’estudi: Educació emocional . Elements curriculars:(capacitats, objectius, continguts, metodologies, recursos organitzatius, diversitat, avaluació...) Elements contextuals (L’educació emocional i l’escola, L’educació emocional i els plantejaments del Departament d’Educació, l’educació emocional i la família...)
Entenem l’educació emocional com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable del desenvolupament cognitiu, ambdós elements essencials del desenvolupament de la personalitat integral. Per això es proposa el desenvolupament de coneixements i competències sobre les emocions amb l’objectiu de capacitar l’individu per afrontar millor els reptes que es plantegen en la vida quotidiana. Tot això té com a finalitat augmentar el benestar personal i social.
L’educació emocional és un procés educatiu continu i permanent, ja que ha d’estar present al llarg de tot el currículum acadèmic i en la formació permanent al llarg de tota la vida.
4. Raons de la seva tria, interès i prospectiva
Els criteris bàsics que em van portar a seleccionar aquest projecte van ser:
- L’educació emocional és un tema molt important i no sempre prou treballat.
- La investigació ha de formar part de la funció del psicopedagog, per ajudar a reflexionar sobre la pràctica diària i per fer aportacions a l’ institució escolar.
La idea va sorgir a partir dels primers contactes amb la meva tutora, les dos tenim un interès especial per l’educació emocional i ella em va orientar per concretar la proposta.
Dintre de l’àmbit de l’educació emocional i habilitats socials hi ha molts i variats recursos, programes i investigacions però és en l’etapa d’educació infantil on trobem a faltar més propostes. Actualment a Educació Infantil s’ha implantat un nou currículum en el que es prioritzen unes capacitats importants a desenvolupar entre aquestes es troba el coneixement personal i interpersonal.
S’ha optat per fer un estudi de cas sota l’enfocament qualitatiu donades les característiques pròpies del Practicum i donades les característiques pròpies del tema escollit: l’educació emocional.
La idea de continuïtat suposa un projecte una mica agosarat, després d’aquest primera fase de recollida i anàlisi de dades es vol extreure unes conclusions que faciliten a posteriori fer una proposta fonamentada de recursos per treballar l’educació emocional al parvulari.
5. Subjectes del projecte, nivell de la pràctica educativa i dimensions d’anàlisi.
· Els subjecte del projecte és una escola en concret, tot i que es prioritza l’etapa d’educació infantil. La tasca d’assessorament es fa des de la vessant investigadora.
· Els nivells de la pràctica educativa en el qual es desenvolupa el projecte: aula, cicle (2n cicle educació infantil) i centre. Comunitat educativa si s’escau.
· Les variables d’anàlisi de la pràctica educativa rellevants per a les tasques d’intervenció psicopedagògica implicades en el projecte són:
La relació entre el nou currículum i l’ educació emocional.
A l’escola en concret com s’organitza el treball de l’educació emocional: a nivell de centre, de cicle i d’aula.
Sota quins criteris es fa el treball de l’educació emocional al cicle i per nivells.
Quina percepció tenen al centre sobre el treball que estan portant a terme.
Com es du a terme la coordinació al cicle i intercicle.
Quina continuïtat hi ha entre el treball de l’educació emocional al parvulari i què es fa a primària.
Quins resultats valora el centre en relació a l’educació emocional.
6. Bibliografia bàsica necessària.
- Bibliografia sobre educació emocional a Infantil:
Boqué. M.C.; Corominas, Y.; Escoll, M.; Espert, M.(2008). Fem les paus. Mediació 3– 6. Proposta de gestió constructiva, creativa, cooperativa i crítica dels conflictes.
AAVV.(2005) Sentir i pensar. Programa d' intel·ligència emocional per a nens i nenes de 3 a 5 anys. Barcelona. Cruilla.
Segura, M. Y Arcas, M. (2004). Relacionarnos bién (Programa de Competencia social para niñas y niños de 4 a 12 años). Madrid. Narcea.
- Bibliografia de recerca qualitativa:
Brunet, I.; Belzunegui, A.; Pastor, I. (2002): Tècniques d’investigació social: fonaments epistemològics i metodològics. Portic.
Bartolomé, M. (1997). "Metodologia qualitativa orientada cap al canvi i la presa de decisions" en Mateo, J. i Vidal, M. C.: Enfocaments, mètodes i àmbits de la investigació psicopedagògica. Barcelona: UOC.
Martínez, A.; Musitu, J. i altres (2000). El estudio de casos para profesionales de la Acción Social. Madrid: Narcea.
Bloc 2
El pla d’actuació pròpiament dit, la proposta metodològica. Respon a la pregunta següent: com es vol fer i des de quin enfocament metodològic el desenvoluparem? Suposa contemplar els apartats següents:
Fases del pla, instruments per a la recollida d’informació i tasques i activitats presencials Descriure les fases que comporta la intervenció dissenyada. D’acord amb els apartats anteriors, el disseny implica una sèrie de fases que s’han de seguir per a concretar el procés d’intervenció assessora.
Temporització i dedicació presencial
Distribució de les hores presencials al centre/institució/entitat i la distribució temporal de les tasques. Articular i sincronitzar les tasques i accions previstes en les diferents fases per a dur a terme el projecte que cal presentar.
Enunciar els objectius del projecte
Són els resultats que es pretenen d’assolir mitjançant el que es pretén d’estudiar. Han de ser enunciats de manera clara i precisa. Cal recollir entre dos i cinc objectius.
Seleccionar i/o elaborar els instruments o tècniques per a obtenir la informació: Entrevistes, Observacions, Anàlisi documental, Qüestionaris, etc.
Tasques i activitats presencials per al desenvolupament del projecte. Són les diferents accions i tasques implicades en cadascuna de les fases. Adequació de les dimensions i els instruments als objectius previstos.
Destinataris. Poden ser diferents segons la fase del pla i dels objectius a aconseguir. (per exemple, un determinat problema pot implicar fer una feina amb el professorat).
Indicadors d’avaluació. Cal indicar els mecanismes de retroalimentació i control que es pensen seguir en el desenvolupament de la seva tasca.
Tota aquesta informació s’inclourà en un registre o quadre gràfic que integri les fases, els instruments i les tasques i activitats presencials. A títol d’exemple:
FASE 1 : Coneixença del centre i observació inicial general del treball de l’educació emocional a infantil HORES: 25h
Objectius:
- Conèixer el centre, els seus documents marc, els seus projectes i les seves actuacions en relació a l’educació emocional i habilitats socials.
- Conèixer el parvulari i observar les dinàmiques de treball.
- Conèixer la programació sobre educació emocional.
Destinataris: Escola
ACTIVITATS I CONTINGUTS
Activitats:
Coneixença del centre amb tota la seva amplitud, història, entorn...
Lectura acurada dels diversos documents de centre.
Selecció dels continguts importants dels documents en relació al treball fet en educació emocional i habilitats socials.
Coneixença del parvulari
Lectura acurada de la programació d’educació emocional.
Continguts:
Currículum
PEC, Programació, Projectes
Educació emocional
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
En aquesta fase no hi ha planificat cap instrument en concret, es tracta de recopilar dades sobre els documents de centre i conèixer l’entorn del centre.
Tècniques:
- Observació sistemàtica.
- Anàlisi documental.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
L’escola contempla en els seus documents de centre l’educació emocional.
La programació d’educació emocional està vigent.
FASE 2 : Concreció dels objectius i confecció dels instruments d’observació i observació. HORES: 25h
Objectius:
Concretar els objectius.
Confegir els instruments d’observació.
Observació de sessions d’educació emocional.
Esbrinar la percepció que tenen els docents sobre el treball de l’educació emocional.
Destinataris: Aules de parvulari
ACTIVITATS I CONTINGUTS
Activitats:
Concreció dels objectius.
Confecció dels instruments d’observació.
Coneixença dels programes, recursos i/o activitats que es duen a terme a les aules d’educació infantil.
Observació de les dinàmiques que s’estableixen a les sessions d’educació emocional.
Continguts:
Educació emocional i alumnes de parvulari.
Programes de treball de l’educació emocional.
Recursos d’educació emocional.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
Entrevistes, observacions, qüestionaris.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
La pràctica està vinculada a la programació d’educació emocional.
S’utilitzen diversos programes d’educació emocional.
El professorat participa activament del treball de l’educació emocional.
La coordinació entre docents sobre l’educació emocional.
FASE 3 : Anàlisi de dades, extracció de conclusions i elaboració de l’informe. HORES: 25h
Objectius:
Analitzar les dades recollides tenint presents tots els objectius proposats.
Extreure conclusions.
Elaborar l’informe.
Destinataris: Tutora practicum, centre educatiu i UOC.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
Activitats:
Recopilació i anàlisi de totes les dades recollides.
Extracció de les conclusions i elaboració de l’informe final.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
Anàlisi documental.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
Les dades replegades responen als objectius proposats.
El procés d’investigació ha estat productiu.
Les conclusions de l’informe donen resposta a les qüestions plantejades a l’inici del projecte.
3.- Reflexió sobre perquè consideres que és una evidència interessant per demostrar el procés d’aprenentatge.
Penso que aquesta evidència és clau. Tenint present l’evidència nº1, la necessitat de fonamentar de forma sòlida el procés d’investigació en els seus moments inicials, aquesta segona fase és la peça central del Practicum, és la columna vertebral del procés de recerca, decidir i concretar quines són les prioritats de l’estudi, les fases d’intervenció, els objectius a aconseguir...i desenvolupar cada una de les fases, pensant els instruments, les tècniques, els indicadors d’avaluació... ja és un gran aprenentatge. Decidir implica escollir què si i què no, i aquest fet pauta la posterior intervenció i la recerca pròpiament dita.
El què he après és que qualsevol qüestió relativa al projecte de practicum, ja suposa una decisió i aquesta decisió és la que fonamenta tot el treball posterior, és com una cadena. Alhora també he après que el disseny del Pla de Treball és la peça clau, però no hi ha una fase més important que una altra, des de el moment en que ja comences a plantejar-te el treball a la ment, ja estàs treballant i influint en el disseny del Pla i en la posterior posada en pràctica.
Val la pena ressaltar que he après que en el disseny del Pla és important ser conscient que només és un disseny inicial, i que en certs moments pot haver variables no previstes que impliquin certa flexibilitat a l’hora de la pràctica diària i que cal assumir com quelcom propi de la recerca.
Per últim, he tingut que revisar i ampliar les opcions metodològiques per a fer la investigació, en concret els estudis qualitatius i en concret l’estudi de cas.
4.- Què demostra que has après en relació a la tasca de psicopedagog (relacions amb el contingut d’altres assignatures, referències d’articles que has llegit...)
De les diverses funcions que corresponen als psicopedagog, en relació a l’evidència que ens ocupa prioritzo:
- El professional ha de conèixer adequadament les seves limitacions i seleccionar amb compte el disseny exploratori i els instruments i procediments d’anàlisi.
- Conèixer els principis i metodologies de la investigació en l’àmbit psicopedagògic.
- Conèixer models teòrics que justifiquen i orientin el disseny, desenvolupament i innovació en el currículum.
Com es pot comprovar, hi ha algunes competències del psicopedagog que es van repetint al llarg de les evidències, i és la que la separació entre una fase i una altra és mínima i, de vegades molt difosa o inexistent.
Bibliografia i webgrafia
- BARBERÀ, Elena; BAUTISTA, Guillermo; ESPASA, Anna; GUASCH, Teresa (2006). «Portfolio electrónico: desarrollo de competencias profesionales en la Red». En: Antoni BADIA (coord.). Enseñanza y aprendizaje con TIC en la educación superior [monográfico en línea]. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 3, n.° 2. UOC.
- AAVV “El perfil de psicopedagogo”. En Jornades de foment de la investigació. UJI.
- http://www.ugr.es/~w3ceuta/estudios/archivos/perfiles.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada